"L'any 1987, vaig estar involucrat en la renovació de l'espai d'oficines a Rochester, Nova York, finançant unes 200 cabines de telemàrqueting", recorda Vaughn Langless, investigador de 2003 a Air Conditioning, Heating and Refrigeration News.
Part de la reforma va incloure la instal·lació de nous aparells d'aire condicionat al terrat així com calefactors.La instal·lació va tenir èxit, però després la temporada va canviar d'estiu a tardor i el seu equip es va veure inundat de trucades d'empleats descontents que patien la síndrome dels tres óssos.
"Rebem trucades per augmentar la temperatura al matí quan fa més fresc a fora, i després rebem trucades per baixar la temperatura a l'interior a la tarda quan fa més calor a fora", va explicar Langless.
L'equip va trobar una solució, que era canviar automàticament la temperatura uns quants graus al llarg del dia per mantenir feliç a la majoria de la gent.Tanmateix, algunes peticions continuen fins que es troba una solució millor.
"Hem instal·lat 'estadístiques virtuals' juntament amb 'estadístiques mestres' i hem donat al gestor de planta una clau per a les estadístiques; ara, amb el permís del gerent, els residents poden 'controlar' el seu espai segons sigui necessari", va dir Langless a l'aire condicionat., notícies de calefacció i refrigeració.
"Les estadístiques virtuals no fan més que donar als residents la impressió que tenen el control del sistema de climatització i l'impacte psicològic del seu entorn de treball.Les nostres trucades de suport han desaparegut i, pel que jo sé, el sistema està en funcionament des del 1987, en funcionament..”
Aquesta anècdota no està sola.El lloc web va realitzar una enquesta als instal·ladors i va trobar que el 70 per cent dels instal·ladors instal·laven termòstats falsos mentre treballaven.Els motius per instal·lar termòstats falsos són variats, però inclouen des de l'ús excessiu de termòstats als menjadors públics fins a evitar que els empleats discuteixin sobre la temperatura en llocs on els equips sensibles a la temperatura es poden trencar.En cada cas, en comptes de no disposar de termòstat, o de tenir-ne només un, com per exemple en el despatx d'un gerent, els decisors preferien instal·lar un termòstat fals per donar la il·lusió de control a la població o als empleats.
No obstant això, no hi ha res millor que ser un nen, sortir corrent a la carretera, prémer el botó del pas de vianants i sentir com la força bruta flueix a través teu mentre el cotxe s'atura a les teves ordres.O la mateixa bona sensació quan premeu el botó de tancament de la porta davant de desconeguts i observeu com es tanquen les portes de l'ascensor.
Bé, disculpeu interrompre, però molts dels botons que premeu no fan res.
Depenent d'on us trobeu, és possible que premeu el botó de caminar en un pas de vianants no faci res.En prémer un botó a Nova York, el sistema indica que voleu creuar el carrer i s'accelera el canvi de llum en conseqüència.És a dir, si vius l'any 1975. A la dècada de 1980, la majoria d'aquests botons es van desactivar a favor del control central, però en lloc del costós procés d'eliminació dels botons inactius, no té absolutament cap sentit deixar-los allà perquè la gent els preme.
Els passos de vianants als EUA i al Regne Unit solen funcionar de la mateixa manera.També hi ha encreuaments on podeu fer clic per afectar el flux del trànsit i aturar-vos perquè pugueu passar.Per exemple, una intersecció independent al mig del carrer, en lloc d'una intersecció en una intersecció.
Tanmateix, n'hi ha moltes (com la majoria de les interseccions de Londres) que només et fan sentir millor per esperar.Per complicar encara més les coses, un estudi de Forbes va trobar que molts semàfors funcionen en funció de l'hora del dia.Premeu el botó de caminar durant el dia (quan el trànsit és alt) i no us fereu mal.Premeu a la nit i tornareu a sentir el poder, ja que algunes persones realment controlen el flux a la nit.
La mateixa enquesta va trobar que a Manchester, el 40% dels botons de caminar no canvien la llum durant les hores punta, mentre que a Nova Zelanda pots prémer un botó quan vulguis i saps que no afectarà el teu dia.
Pel que fa als botons de tancament de les portes de l'ascensor, la Llei dels nord-americans amb discapacitats de 1990 prohibeix el seu ús per part de persones que treballen plenament als EUA per garantir que les portes dels ascensors romanguin obertes el temps suficient perquè hi puguin entrar les persones que utilitzen caminadors o cadires de rodes.
Així que no us oblideu de prémer aquests botons, fins i tot us poden fer sentir millor.Però la majoria de vegades, no espereu que funcionin.
James és autor publicat de quatre llibres sobre història i ciència populars.Està especialitzat en història, ciències sobrenaturals i tot allò inusual.